Revista europea de historia de las ideas políticas y de las instituciones públicas


ISSN versión electrónica: 2174-0135
ISSN versión impresa: 2386-6926
Depósito Legal: MA 2135-2014

Presidente del C.R.: Antonio Ortega Carrillo de Albornoz
Director: Manuel J. Peláez
Editor: Juan Carlos Martínez Coll


EPISTOLARIO CULTURAL DE JORDI RUBIÓ I BALAGUER CON LOS JURISTAS E HISTORIADORES DEL DERECHO RAMON D’ABADAL I DE VINYALS Y FERRAN VALLS I TABERNER (1ª Parte)

Jaume SOBREQUÉS I CALLICÓ
Manuel J. PELÁEZ
Francesc VILANOVA I VILA-ABADAL

Resumen: Se recoge en el presente epistolario un número considerable de cartas cruzadas entre Jordi Rubió i Balaguer y sus amigos y compañeros de fatigas intelectuales Ramon d’Abadal i de Vinyals y Ferran Valls i Taberner. Las misivas tienen el interés de señalar el itinerario de una amistad llena de afecto entre los interlocutores y muy vinculada a diversos affaires intelectuales en los que vieron implicados.
Palabras clave: Jordi Rubió i Balaguer, Ramon d'Abadal i de Vinyals, Ferran Valls i Taberner, Manuel Reventós i Bordoy, Lluís Nicolau d'Olwer, Francesc Martorel i Trabal.

Para citar este artículo puede utilizar el siguiente formato:

Jaume Sobrequés i Callicó, Manuel J. Peláez y Francesc Vilanova i Vila-Abadal (2018): «EPISTOLARIO CULTURAL DE JORDI RUBIÓ I BALAGUER CON LOS JURISTAS E HISTORIADORES DEL DERECHO RAMON D’ABADAL I DE VINYALS Y FERRAN VALLS I TABERNER (1ª Parte)», en Revista europea de historia de las ideas políticas y de las instituciones públicas, n. 12 (agosto-septiembre de 2018).


Ni qué decir tiene el que el itinerario vital de Jordi Rubió i Balaguer, Ramon d'Abadal i de Vinyals y Ferran Valls i Taberner, de este trío de amigos y compañeros de fatigas intelectuales, fue variando con el tiempo y sus posicionamientos se delinearon en ocasiones en un modo de ver las cosas con matices quizás distintos. La realidad es que en las tres primeras décadas del siglo XX fueron un grupo muy unido y conjuntado, a la vez que vinculado por razones intelectuales y de amistad con Lluís Nicolau d’Olwer, Manuel Reventós Bordoy, Francesc Martorell i Trabal y Ramon d’Alòs Moner. La presente correspondencia es cultural, ajena a la política. Así como Valls sí se interesó por la política, con la Lliga Regionalista Catalana (después Lliga Catalana) y luego con cargos de responsabilidad cultural en el primer franquismo al que se entregó con adhesión bien clara, aunque por poco tiempo pues falleció en 1942, y Abadal en menor medida, pero también desde formaciones catalanistas de centro, Jordi Rubió era un hombre volcado completamente con la cultura, lo que se observa en la presente entrega de su correspondencia. La segunda entrega aparecerá en el nº 13 de la presente revista. En los Annals of the Archive of Ferran Valls i Taberner's Library, se publicaron en 1991 unos Estudios de Literatura, Pensamiento, Historia, Política y Cultura en la Edad Media Europea, como "Homenaje a Jordi Rubió i Balaguer y Francesc Martorell i Trabal en la oportunidad histórica de su nacimiento", en 1991, contando con las colaboraciones de Réginald Grégoire (Ordinario di Storia delle liturgie. Università di Pavia), "Incontrando Cassidoro, tra la "Regula Magistri" e la "Regula Monasteriorum (S. Benedetto)"; Joseph Török (Professeur d'Histoire de l'Église. Académie de Théologie de Budapest), "Réflexions sur la culture patristique en Hongrie médiévale"; Anna Maria Piredda (Istituto di Filologia Classica. Università degli studi di Sassari), "Il simbolismo dell'anello episcopale da Ambrogio a Isidoro di Siviglia"; Carla Corradi Musi (Professore di Filologia ugrofinnica. Facoltà di Lettere e Filosofia. Università degli studi di Bologna), "Note sulla concezione medioevale del vampiro e del defunto nello sciamanesimo ugrofinnico e nell'animismo europeo occidentale"; Clementina Rizzardi (Istituto di Antichità Ravennati e Bizantine. Università degli studi di Bologna), "Edifici di culto nella diocesi di Ravenna: pievi e monasteri"; Henri Guiter (Profesor emérito de la Facultad de Letras y Ciencias Humanas. Universidad Paul Valéry de Montpellier), "¿Cuánto? Zeinbat? Wieviel?"; Elzbieta Dabrowska (Maître de recherches de l'Acadèmie Polonaise des Sciences à Varsovie), "Archéologie et rituel funéraire: la sépulture des évêques et des abbés en haut moyen âge"; Annamaria Ambrosioni (Associato di storia medioevale. Università cattolica di Milano), "Due chierici milanesi del XII secolo e gli studi di diritto"; Pier Fausto Palumbo (Ordinario di storia medioevale. Presidente del Centro di studi sulla civiltà comunale e dell'Istituto per la Storia del Mezzogiorno), "Tra svevi e angioni: il sorgere di un comune meridionale"; Leardo Mascanzoni (Cattedra di Storia medievale III nella Facoltà di Lettere e Filosofia dell'Università di Bologna), "Il cardinale Anglic [Grimoard de Grisac] e alcuni aspetti di cultura ecclesiastica nella Avignone dei Papi"; David J. Viera (Professor of Spanish and Portuguese. Tennessee Technological University of Cokeville. Tennessee), "Miracles of Mary in the catalan sermons of Vincent Ferrer"; Giuseppe Plessi (Ordinario fuori ruolo di Archivistica e Scienze ausiliarie della Storia. Facoltà di Magistero. Università di Bologna), "Cultura italiana e Università del Medio Evo nei contributi dell'Istituto per la storia dell'università di Bologna"; Francesca Bocchi (Professore ordinario di Storia medievale. Preside della Facoltà di Magistero. Università degli Studi di Bologna), "Informatica e storia della città medievale. L'esperienza di Bologna"; Brian Murdoch (Head of Department of German. University of Stirling and Visiting Fellow, Trinity Hall, Cambridge), "The Origins of penance: Reflections of Adamic Apocrypha and of the Vita Adae in Western Europe"; Balász Déri (Université de Budapest), "Ongres d'Ongria la Menor"; Gian Paolo Capprettini (Professore di Semiologia. Facoltà di Lettere e Filosofia. Università degli studi di Torino), "Imaginaire, savoir et nature: notes sur l'allégorie animale au Moyen Âge"; Peter Biller (Lecturer in Medieval History. University of York), "Aristotle's Politica and 'Demographic' Thought in the Kingdom of Aragon in the Early Fourteenth Century"; Peter Rycraft (Lecturer in Medieval History. University of York), "The Trials of the Count of Urgel"; J. W. Binns (Lecturer in Latin Literature. University of York), "Late Medieval Poetics: The Case of Girolamo Savonarola" y Manuel J. Peláez (Catedrático de Historia del Derecho. Universidad de Málaga), "Hugo Roger III, último conde de Pallars (1436-1503)", en realidad se descubrió hace algunos años que Hug Roger no falleció en 1503, sino en 1507 en prisión. Fue un auténtico héroe pirenaico. Santiago Sobrequés ha estudiado con rigor extraordinario a los condes del Pallars y Jaume Sobrequès ha editado el epistolario de Hug Roger. Una obra colectiva coordinada por Ferran Rella ofrece el estudio de conjunto sin duda más ambicioso sobre el personaje, Hug Roger III, senyor de les muntanyes. Procés al darrer comte del Pallars, 1491,Pagès editors, Lleida, 2000, con escritos de Ferran Rella, Manuel Peláez, Joan J. Busqueta Riu, Jordi Bolòs i Masclans, Jaume Fernàndez i Gonzàlez, Josep Maria Bringué i Portella, Jaume Ribalta i Haro y Josep Maria Vila i Carabasa.

El presente artículo recoge la primera carta del epistolario de Jordi Rubió con Ramon d'Abadal y Ferran Valls. No se reproducen las misivas enviadas por Abadal y Valls a Rubió, salvo alguna excepción. Solamente las de Rubió dirigidas a sus dos amigos. Rubió vivió mucho tiempo y pudo escribir semblanzas tanto de Abadal como de Valls, que han sido editadas en varias ocasiones. Rubió testimonia su amistad con ambos y no desliza al respecto ninguna crítica.


[Nº 1]. Targeta de Jordi Rubió i Balaguer a Ramon d’Abadal i de Vinyals y a Ferran Valls i Taberner
Barcelona, 23 maig 1909
Amich Ferran: t’envio els originals de l’Alòs y del meu pare que fa dies duya a sobre per si et veya.
T’has examinat? Suposo que tot haurà anat bé.
Saluda als teus i mana a ton amic.
Jorge Rubió Balaguer (signatura impressa i rubricada)
Arxiu Particular Ferran Valls i Taberner, L-405/9.



[Nº 2]. Targeta de Ferran Valls i Taberner a Jordi Rubió i Balaguer
[Barcelona, Estudis Universitaris Catalans, Pi, 7, Pral., Barcelona].
Valls de Torruella (Manresa), 1 septembre 1909
Amich Jordi: t’agrairia moltíssim entregessis al portador de la present, o fessis portar al despatx del meu pare (Granvia 646, ent.), tan promte com puguis, la gramàtica de sànscrit d’en Gelabert.
Saluda a teu pare i demés familia, a n’en Martorell y Pijoan en nom de ton afectíssim amich
Ferran Valls (signat i rubricat)

Amich meu: no puch servir-te, perquè no tinch la gramàtica. En Parpal fou qui me la deixà. Perdona.
Reu afm.
Jordi [Rubió i Balaguer] (signat)
Arxiu Particular Ferran Valls i Taberner, L-409/9.



[Nº 3]. Carta de Jordi Rubió i Balaguer a Ferran Valls i Taberner
Barcelona, 21 octubre 1909
Molt estimat Ferran: en la forma ràpida en que ens tinguérem de despedir, no em va ser posible parlar-te de tot lo que volia. Aquell dia estiguérem de mala sort. Afortunadament, el moment difícil del retorn vaig poder-lo fer sense obstacle, y avui estic ja tranquil y en disposició de fer la mateixa operació quan tornis de València. T’envio una carta de presentació pera a l’arxiver de l’Ajuntament que no ha pogut firmar el meu pare per no ser encara a Barcelona. Si necessites alguna més, m’ho dius, y ja te les faré escriure. A mossèn Chabàs no crech que calgui recomanació oficial. En Massó crech que l’escriurà, però si s’en descuyda, fóra bo que se li faci pensar, y d’això ja m’encarrego jo.
Has vensut les dificultats de les fotografies? L’Abadal creu que tot és culpa de l’exposició; desitjo saber si ja et surten bé.
Veig que en Pijoan va fer-te l’encàrrech de copiar el Dietari del capellà d’Alfons V. Si no et ve massa bé, no et amohinis; la cullita que duràs, si t’emportes l’Eiximenis y els dos furs, ja és prou grossa. Si portas tot això, no crech difícil que se’t pugui lograr un suplement de crèdit, per a pagar-te almenys els gastos del paper.
No sabs quant content estich de veure que pots fer aquesta feyna. Com que tot ens ho hem de fer nosaltres, quan més aviat comencem a posar fil a l’agulla millor. Si téns obstacles, no et desanimis; crech que aquestos valencians són una mica rebechs y difícils de portar. Tu ja n’ets mestre d’energia.
Acabo de saber que ha caigut el Govern, y això m’ha preocupat. Manant en Moret, sento reviure la necessitat de proclamar el salvis qui pugui.
Adéu. Un altre dia seré més extens. Espero impacient la bona nova del teu èxit.
Saluda a ton germà i reb una abraçada del teu bon amich
Jordi (signat)
Archivo Particular Ferran Valls i Taberner, L-418/9.



[Nº 4] Carta de Jordi Rubió i Balaguer a Ferran Valls i Taberner
Barcelona, 11 gener 1910
[Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. Palau de la Diputació]
Molt estimat amich: dos cartes teves tinch de contestar, les dugues tan carinyoses que mereixen inmediata resposta.
Però tu no sabs el frenesí en què hem entrat, des de que això de l’Escola de Roma és inminent. És inútil que t’expliqui el detall de tot. El fet és que, a última hora, a Madrid, s’han resolt, y que en Menéndez Pidal y, pot ser també a hores d’ara, en Pijoan, ja són en camí de Roma. L’Alòs i Ki-Ko marxen dimars; per el momento, el primer ab una pensió de 150 pts. mensuals de l’Institut y, l’altre, ab la de l’Ajuntament. Allí formaran el primer nucli d’alumnes, y els que començaran a organisar y a prendre orientacions. Després els dos reberan de la Junta de Madrid un suplement de pensió per tenir la mateixa que els altres estipendiats, que se’ls hi ajuntaran quan s’hagi publicat el fallo del concurs obert.
Però tot això ha costat un sens fi de cartes i diligències entre el meu pare, en M[enéndez] P[idal] y en Prat de la Riba, perquè a Madrid se fiaven massa, per lo vist, dels nostres diners y hem estat a punt de fer un paper ridícul. Sort que ab la pensió d’en Ki-Ko y la de l’Alòs, resulta que Barcelona ja hi contribueix una mica. Després, en el presupost extraordinari de la Diputació, pot ser s’hi dedicarà alguna petita partida.
A l’Institut, en Nicolau sustituirà interinament l’Alòs. Quan m’haguera agradat que ho haguessis fet tu! Després veurem d’agregar un jove que tingui cap i vocació, per a formar-lo y seguir el planter. A l’Institut, hem d’organisar Seminaris. Veyam si·s fa aquest hivern.
La precipitació del viatge de l’Alòs y en Martorell t’explicarà la feyna que ens ha caigut al demunt. Costa molt trencar les amarres per a un any! Posa l’Anuari y el Diplomatari y el Botet, que em fa tornar els cabells blanchs…!
Parlem de tu. Molt m’agradaren les bones noves que·m dones dels teus estudis. Les vaig llegir al meu pare y ne quedà molt satisfet. Tornaràs fet un home. Si et convinguessin les signatures dels Usatges que·n Miret descobrí (?) a la Nacional, te les enviaré.
Has vist en Foulché Delbosc? Parla-li de la Bíblia. En Massó diu que, en sabent quan vagi a Londres, li n’enviarà probes.
Lo que em dius de les oposicions, ha dividit els parers (ab l’Abadal no he parlat encara). Dos vots en favor y el meu en contra. Això, prescindint de l’imposibilitat de què t’examinis ara de Numismática i Arqueologia, estant convocades per abril les oposicions.
Jo crech que al tenor que canta bé, may li falta contracta, y que per això no has d’amohinar-te pel teu pervindre. Ab la falta d’homes que patim, creus tu que, al tornar ab una bona preparació, no s’aprofitaran les tevés qualitats? Les coses van per un camí que cada dia crech més que es mirarà ab la preferència a l’eficàcia que al procediment; per lo tant, sobre el modo no t’amohinis, però tingues la confiança que jo.
Ademés, pensa que una preparació, per sumària que sigui, d’un cuestionari, te treurà hores d’altres estudis que, un cop fora de París, ja no podràs fer més. Y el viatge y la consegüent interrupció! Creu-me, no dubtis: no ets a París per preparar oposicions a Arxius, sinó a càtedra. Estudia llatí mig-eval y això t’obrirà molts camins facilitant-te al mateix temps els teus treballs.
Jo, les oposicions, no les faré. L’Alòs, tampoch, per no deixar els estudis a Roma. No puch deixar l’Institut quan se’n van dos, y menys enguany que es parla de crear les noves seccions científica y filològica. Y jo no puc treballar com tu, sinó que tinch de pasar el dia darrera les impremptes.
Y tot això t’ho dich ab sinceritat. Digues lo que decideixis.
Ja tornaré a escriure.
T’abraça ton afectíssim
Jordi [Rubió i Balaguer] (signat)
Els meus pares y germans t’envien els seus records.
Saluda al P. Elizondo… He trasmés a l’Alòs els encàrrechs que li fas; reberàs les revistes.
AdéuỊ
M’espanta lo que’m dius d’en Jeanroy. Jo que estich publicant un text provençalỊ
Arxiu Particular Ferran Valls i Taberner, L-383/10.



[Nº 5]. Targeta postal de Jordi Rubió i Balaguer a Ramon d’Abadal i de Vinyals
18 agost 1910
Estimat amich: perdona el meu retràs en contestar-te, degut a què esperaba l’últim moment per a veure de poder combinar l’excursió. No m’és posible acompanyar-te, perquè no puch marchar de Barna, ara, si volem aprofitar l’arxiu del Patrimoni. Vista em parlarem; hi ha hagut una catàstrofe. Jo, mentres pugui anar-hi a treballar, no vull perdre un dia, perquè tal vegada després se’ns tancarà per sempre més. L’Alòs podria acompanyar-te. Tu de totes maneres fes un plan, y ens el comuniques. Després ja veurem. Si vinguessis, parlarem llarch. Saluda al teu pare y reb una abraçada de ton amich.
Jordi (signat)
Arxiu Abadal Pradell, correspondència de 1910.



[Nº 6]. Carta de Jordi Rubió i Balaguer a Ferran Valls i Taberner
[Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. Palau de la Diputació]
20 octubre 1910
Sr. D. Ferran Valls y Taberner
Madrid
Estimat lléo: vaig rebre ahir la teva carta, que llegírem tots tres en comandita, corejant-la y comentant-la com se mereixia. Me quedo parat de la feyna que heu fet en tant poch temps y si seguiu així, us ho endureu tot. Us felicito de tot cor!
Les notes que·em donas m’han interessat molt, y fan esperar que tal vegada toparàs ab alguna cosa que aclaireixi lo de la biblioteca del rey Pere, donada a Poblet com tu sabs en 1381. Els testaments dels reys (almenys una bona part) se publicaren en els Documentos inéditos. Tot lo que es refereixi a la fàbrica dels sepulcres reyals és molt curiós. En el llibre del meu pare ja se’n publiquen alguns, que de segur són diferents, y en tenim bastants d’inèdits que són en el 2º tom. El primer en tenen a l’Academia de la Historia, de manera que, si hi aneu, el podreu consultar allí. Y per als teus treballs jurídichs, raja quelcom?
El meu pare volia haver-te fet una targeta per a D. Eduardo Hinojosa. Si el veus, saluda’l en nom seu y també de part meva. Si·no tens ganes, te presentaré al seu fill. Se dedica a coses molt diferents de nosaltres, però és molt bon amich, té molta cultura y sobretot pot orientar-te sobre la gent de Madrid.
Si veus a·n R. Menéndez Pidal, parla-li dels cursos del Centre de Estudis Històrichs y d’en Ferrà. Crech que aquest tornarà aviat a Madrid. Que entrareu en el Seminari de l’Hinojosa? En Menéndez Pelayo encara no deu ser a Madrid; si hi és, el meu pare ja us hi presentarà y podeu anar-hi un diumenge, si encara dura la tertúlia, cosa que dubto, per lo morta que estava quan jo era a Madrid.
Un favor: un dia que vagis a la Nacional, voldries mirar el ms 2013, Genealogia dels comtes de Barcelona y Reys d’Aragó? És una còpia moderna, però m’interessaria veure si al parlar de Ramon Berenguer III o bé del IV, se fa referència a la llegenda de l’Emperatriu d’Alemanya.
També una cosa; al Negociat de Lletres d’aqueixa Universitat, deuen tenir el meu títol de Llicenciat, segons m’ha dit aquí·l Sr. Grau. Voldries enterar-te’n y veure i el tinch agregat a l’expedient del meu Doctorat. Tinch por de què es perdi. Jo vaig ser D[octor] en 1907.
Adéu. El meu pare t’envia el seus records més carinyosos, als que s’uneixen els meus germans. Aquí t’anyorem molt. Saluda molt a l’Abadal y reb una abraçada del teu afm.
Jordi Rubió (signat i rubricat)
Arxiu Particular Ferran Valls i Taberner, L-387/10.



[Nº 7]. Carta de Jordi Rubió i Balaguer a Ferran Valls i Taberner
[Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. Palau de la Diputació].
9 novembre 1910
Molt estimat amich: no sabs el greu que ens sab a tots el tenir-te d’amohinar tant. Sort que ets un lleó y tens el do de l’eficàcia.
Adjunts van tots els papers que es necessiten per a presentar l’instància a les oposicions. Les cèdules no les tornis encara, perquè segurament te farien falta al presentar les nostres solicituts.
Un cop tinguis els nostres certificats de penals y la meva certificació de la Universitat, fiques els respectius papers dintre de cada instància y ens fas l’inmens favor de dur-les al Ministeri d’Instrucció Pública, abans del dia 12Ị Ja veus que·l temps es molt just. Però, com que això te semblarà un núvol, lo millor és que aixís que rebis la present, te’n vagis al Museu arqueològich (c. de Serrano). Demanis per la secció de Numismàtica y allà per el Sr. Narciso de Liñán, fraternal amich meu. Li dius que tens la meva instància a les oposicions, que·l visites de part meva, y que, tenint ell la dona malalta, no he volgut amohinar-lo ab els meus encàrrechs y te’ls he carregat a tu. Però que al tractar-se de presentar les instàncies, desitjaria que ell hi dongués una ullada y t’orientés per presentar-la, si ell no pot fer-ho. Veuràs quin noy més trempat i diligent! Saluda’l molt afectuosament de part de casa nostra.
En aquest sobre tan gros hi falta el certificat de l’alcalde de barri de l’Alòs, que no el té encara, y per a no retardar la sortida d’aquest paquet, anirà per altre correu.
Y ara·m sembla que et deixarem en pau. Prou t’hem amohinat.
El meu pare surt dissabte però, com se deturarà un dia a Saragoça, crech que arribarà dilluns. Ja li pots dir a·n Liñán. A n’ells, ja·ls escriu directament.
D’en Puig no en sabem l’adressa, però ja li donarem la vostra.
A hores d’ara ja us deveu haver vist.
Te felicito per les troballes. Ja en parlarem llarch. Però en creya que, a l’arxiu de Poblet, hi sortirien més coses.
Escrich volant perquè tinch por de què em fugi el correu. Tot s’ha de fer ab presses.
Saluda a l’Abadal y a·n Balcells.
Sabs quant t’estima ton afectíssim
Jordi (signat)
També falta la partida de naixement de l’Alòs, que és el més retrassat. Ja l’enviarà a part. Però al menys que no ens quedem nosaltres en terra.
Arxiu Particular Ferran Valls i Taberner, L-419/10.



[Nº 8]. Carta de Jordi Rubió i Balaguer a Ferran Valls i Taberner
[Consulat Général de Grèce. Barcelone]
23 novembre 1910
Sr. D. F. Valls y Taberner
Estimat amich: vaig rebre la teva última carta y avuy també una llarga postal que m’ha omplert d’esperances. Que has trobat el catàlech del rey Pere? Alguna altra cosa grossa? Oh quina alegria! O potser es tracta d’alguna gran noticia que es refereix a tu, y aquesta no ens ha de donar menys satisfacció.
El document que dius has trobat sobre Jordi de Déu, t’agrahiria que, si no t’ha de costar gayre, el copiessis, o si no val la pena, l’extractessis y me l’enviessis. Un dels primers documents que han de anar a l’imprempta se refereix a un sepulcre que, si no recordó mal, va fer per la comtesa d’Empúries a Poblet, y el document diu que era un mestre grech; ja veus si és curiós. Llavors encara tindria de temps d’incloure’l en el Diplomatari al publicar l’altre.
De la Revista, ja te’n parlarà en Ramon. Sembla que, per ara, s’ha conjurat el perill, però lo teu vindrà molt bé. Del s. XIII té molt valor; en Miret, que va resseguir tot el regnat de Jaume I, diu que no li va saltar res. Y ne sabem tan poch!
Aquí en Ki-Ko també ha trobat cosa grossa, però no se’n pot parlar encara, ja sabs perquè.
El nº de la Revista me sembla que farà molt bonich. Hi ha molta cosa. Veyam si tindrem diners per a que surti l’altre; perquè l’Ajuntament no deurà donar gayre cosa de subvenció. Fóra una llàstima. La classe de literatura ja surarà d’una manera o altre, però l’esforç de la Revista esdevindrà inútil, quan començava a tenir interès. Que content n’has d’estar quan veus aquella sèrie de números.
Y l’Abadal, què fa? És un mandra en escriure. En què treballa?. Va a l’Acadèmia de la Història?
He dat a n’en Massó la notícia que·m dones de l’Eiximeniç de l·Universitat. Sembla que no el coneixia. Que fa molt que és publicat el Catàlech?
La Veu no publica. S’haurà de moure escàndol, perquè el Decameron el tenen. Se l’ha quedat en Morató. El pobre Calvet que el volia!
Digues a l’Ureña que se li enviarà el Diplomatari, però que ell, per part seva, faci enviar a l’Institut les inaugurals de l·Universitat. N’hi ha una dels Conde y Luque que convé molt a·n Brocà. Apreteu-ho!
El llibre del P. Civera me’l quedaré, si no·t fa res, perquè ara estich un xich en fondos.
Adéu. Saluda als amics y reb l’afecte del teu invariable amich
Jordi Rubió (signat i rubricat)
Escrich volant!
Arxiu Particular Ferran Valls i Taberner, L-428/11.



[Nº 9]. Carta de Jordi Rubió i Balaguer a Ferran Valls i Taberner
S. d. c. 1910
Amich Ferran: aquí téns la ressenya que fins avuy no he pogut enllestir. Espero que encara serà a temps.
T’envio també el Poble, que vares deixar al meu pare, que te’n dóna moltes gràcies.
Adéu, lleó! Sabs que t’estima en
Jordi (signat)
Arxiu Particular Ferran Valls i Taberner, L-470/10.



[Nº 10]. Carta de Jordi Rubió i Balaguer a Ferran Valls i Taberner
S. d. c. 1910
Amich Ferran: T’envio les cuartilles de la ressenya, que tant t’ha fet esperar. Per a no retrasar-les més, ni tans sols les he copiades.
Teu afecctíssim
Jordi (signat)
Arxiu Particular Ferran Valls i Taberner, L-471/10.



[Nº 11]. Carta de Jordi Rubió i Balaguer a Ferran Valls i Taberner
[Institut d’Estudis Catalans. Barcelona Palau de la Diputació]
[Barcelona], 18 febrer 1911
Sr. D. Ferran Valls y Taberner
París
Estimat amich: tres cartes teves tinch per contestar; creu que·m sab força greu. Al desterrat, per feyna que tingui, sempre li sembla que es oblidat, y sentiria que em creguessis poch consegüent.
Com que les excuses haurien de ser sempre les mateixes, no les poso a continuació. Avuy, dissapte, ja he acabat el jornal de la semana y ara, que són les 10 del vespre, me poso a contestar per orde les teves cartes, que sempre llegeixo ab tanta fruició. Molts fragments d’elles els llegeixo al meu pare, y aixís comentem les noves que em comuniques.
Les asignatures que·t falten de la facultat d’Història són: Geografia (Parpal); Història Universal antiga i mitja (Segalà); id. Moderna i contemporània (P. Martínez); Història d’Espanya antiga i mitja (La Vallina); id. Moderna i contemporània (Franquesa) y Numismàtica i Arqueologia (un servidor). Ja veus que el cuadre no por ser mes casolà; sembla que corren vents de rigor, però veurem què passarà.
Me sembla que en Cortada trigarà a anar a París. Per ara és a Barcelona; el dia abans de marxar l’Alòs y en Martorell vàrem sopar junts a can Martín, ab en Calvet y en Reventós, y en una taula hi havia allí prop D. Alexandre Cortada ab aquell nas que té y dugues querides per lo vist; una jove y l’altra no tant (aquesta sospito que és l’autèntica). Ell va fer veure que no ens coneixia. Va ser de punta.
A·n Foulché no cal ja que·l visitis, al menys per nosaltres. Sembla que està molt malat d’anèmia o cosa per l’estil. Així ho hem sapigut ara per carta que n’ha rebut el Sr. Massó.
He encarregat repetides vegades al Sr. Nadal que t’envïi la colecció de la Revista. Només ho farà ab la del 1909, perquè diu que des anteriors escasseja algún nº, y l’efecte y el resultat será el mateix. Fins ara no he pogut començar-me a ocupar de ple en el número pròxim. Pensava publicar-hi el treball que premiaren a·n Nicolau a Tarragona, sobre la bibliografía de la Crònica de D. Jaume. Però ell diu que creu que l’original el tens tu. Què hi dius? Veig que tens fama de ser Panthéon littéraire.
Gràcies per les notes de Ms. catalans que em dones, de les darreres adquisicions. Me sembla que alguns procedeixen de la Biblioteca Amer. Del Tomich ja en parla el Sr. Massó en la Historiografia. El tractat de fr. Bernat Oliver és ja conegut; lo que no sé què és, és l’Esp. 544: Histoire sainte en peintures (s. XVI). Que són miniatures o dibuixos ab explicacions?
Si un dia bonament pots, t’agrahiria que miressis si l’Esp. 563, traducció catalana de l’Avicena, porta alguna indicació del seu autor o alguna referència per la que pugui averiguar-se que sigui feta en temps de Jaume II. Però això no em corre cap pressa, ni vull que et dongui el més petit amohino.
És molt curiós el fragment de correspondència d’aquell lladre de Libri que m’envies. Verament valdria la pena publicar totes aquestes cartes, però vols dir que ningú les ha tocat? D’això deuries enterar-te’n d’aquí estant.
La nota que em vares enviar del Ms. d’Eiximeniç, la vaig donar al Sr. Massó, però va dir-me que ja la tenia, aquesta, y que sentia la pena que t’havies pres en va. Va dir que erets un gran noy.
Y anem a la tercera carta del 13. No et podràs queixar de què no et contesti metòdicament.
Els versos del Ms. Novv. acq. Cat. 200, dels que·m copies un fragment, m’han semblat curiosos, sobretot els de les fruytes. Me fan l’efecte d’ésser bastant més antichs del s. 16, però no m’atreviria a assegurar-ho.
Lo dels inventaris de Penyíscola ha sigut publicat varies vegades: entre altres ho han fet el P. Ehrle, si no m’erro, y en Faucon en la Bibl. de les Escoles d’Atenes y Roma. El llibre De regimine principum és fet per l’infant Pere, oncle de Pere el Ceremoniós.
A propòsit d’això, se m’ha vingut a la memòria una frase que el P. Ehrle va dir a·n Pijoan: que no s’ha de remenar els manuscrits, sense conèixer els llibres impresos. No t’o dich per a què ho prenguis a mal y t’asseguro que he estat dubtant abans de posar aquestes lletres; però com que et conech bé y sé que no t’ha de molestar, t‘ho dich. Y si em permets, sense volguer donar-te lliçons de cap mena (tinch tant i tant que aprendre de tu!), te voldria fer present una cosa.
Bo és que remenis els nostres manuscrits catalans; a més de la cultura y coneixement de la nostra literatura que això et donarà, de segur que alguna altra troballa no deixaràs de fer-la. Però tinch por de que desparramis la teva activitat en masses coses y oblidis que els estudis de dret de l’edat mitja urgeix que els facis lo més complets posibles, perquè aquesta ha de ser la teva especialitat. Pensa que aquí te recaran els minuts que hagis desaprofitat en París per a mirar un llibre que a Barcelona no podràs consultar, o sentir una lliçó que tal volta t’orientaria ab fermessa. Ja sé que per als teus treballs tens de mirar manuscrits i documents, perquè de textes jurídichs t’en poden saltar arreu; jo només vull dir-te que potser fora bo refrenessis la curiositat natural de qui es trova devant un món nou, concretant-te a examinar el trocet de terra que t‘ha caigut en sort. Sobretot, oh lleó¡, no em diguis lo que tal volta mereixo: que soch un atrevit en ficar-me on no em demanen; creu lo que t’he dit, ho faig tan sols exposan-te la meva opinió sobre la forma en què hauries d’aprofitar la teva estada a París. Me perdones, veritat?
Y ara que no t’agafi un aplanament d’aquells inesperats que et venen. Tu sabràs millor que jo lo que et calgui fer; a més, potser tu tens la delicadesa de no amohinar-me (y no m’amohinaria; molt al contrari) ab coses de dret y me parles sols de literatura. Tu sempres seràs una activitat incansable; ditxós tu que has trobat al moment l’orientació y t’has pogut dedicar a una matèria viva y casi verge.
T’asseguro que tinch remordiment de tot lo anterior. Escriu-me al moment dient-me que no t’has enfadat y que tampoch t’has amohinat. Verdaderament soch un ximple.
Adéu. Per la Veu deus enterar-te de que tot lo que passa aquí ab les eleccions. Me fa una pena fer coalició ab el Comité! En Diaz ha estat uns dies a Madrid fent el burro; avuy els diaris porten que el rey l’ha rebut en audiència. Mare de Déu! Què hàbils han estat els de l’Esquerra en el seu manifest! Me sorprèn; és la primera vegada que no escriuen una tonteria. Però a pesar de tot, jo fora sempre partidari de la Unió de tots els catalanistes. Veyam què passarà.
A l’Institut tot va bé. Quan tornis ho trobaràs tot molt avençat.
Adéu. Te demano de nou que em perdonis. Sabs quant t’estima ton invariable amich.
Jordi (sin firma, ni rúbrica)
Gràcies per els estatuts de la Société de reproductions de manuscrits. El llibre d’en Bertaux no ha arribat als Estudis y tampoch a l’Institut; no te’n va parlar?. Perquè m’estranya, ja que per a què el fes ab més facilitat se li proporcionaren els fulls de l’article Gudiol a l’Anuari abans de la publicació d’aquest. Ja li enviaríem el nº de la Revista.
El Diplomatari va endavant, y confio en que sortirà cap a últims d’any lo més tard. Retorna els saludos al Sr. Morel-Fatio de part del meu pare. Aquest està molt millorat, però no tant com fa semblar el molt temps transcorregut des de que començà a fer-li mal. Avuy el metge li ha dit que ara estava en bon camí, però que evitès el cansament sobretot. Ja fa 3 dies que va a classe, y que comença a normalitzar la seva vida, a Déu gràcies.
A Mossèn Serra i Vilaró vaig enviar-li fa la mar de temps el nº de la Revista, y a hores d’ara el deu ja tenir; no crech que s’hagi perdut perquè anava ab faixa de l’Institut.
En Abadal ja té les fots. de les Partides y el Fur de València, de l’Escorial.
Arxiu Particular Ferran Valls i Taberner, L-436/11.



[Nº 12]. Carta de Jordi Rubió i Balaguer a Ferran Valls i Taberner
Barcelona, 12 de març 1911
Amich estimat: avuy és diumenge y puch dedicar-te una bona estona. El paper de les cartes no es massa bonich, però no·n tinch d’altre a mà, y ab ell no m’exposo a que valgui més el farciment que el gall. Fa un dia colosal; tothom és cap al Tibidabo a veure volar, y jo, en tornant de missa, després d’una repassada per casa l’Alòs per a poder donar-li compte de lo últim que li ha arribat, m’he tancat a casa a posar-me una mica al corrent dels meus atrassos. Per cert que la comitiva de gent que anava cap a la festa de St. Tomàs m’ha fet pensar en tu y fins m’ha vingut com de nou, el no veure’t, molt més alt que de costum, dessota la teva chistera. Qui se’n deu haver cuidat aquest any?
De lo dels teus exàmens, per lo que a mi toca, no te n’has de preocupar ni un minut. Pots contar que jo no vull ser responsable de què perdis un minut preparant un programa que almenys sabs igual que jo, que m’he vist obligat a ensenyar-lo per aquestes coses tan estranyes que pasasen en la vida. Me sembla que fas bé en pensar fer el Doctorat d’història y jo potser també l’aprovi, almenys en la llicenciatura. Per lo tant, no·t preparis de cap manera y quan tornis ja ho arreglarem.
En Foulché sembla que està malalt d’anèmia cerebral. En Massó, al fi, n’ha tingut vàries cartes y hem vist en això el motiu de lo malament que ha complert tots els seus compromisos. La rivalitat entre ell y en Morel-Fatio, és cosa vella. Si vegessis les pallices que·l Bulletin Hispanique dóna a la Revue Hispanique y vice-versa! En Foulché me fa l’efecte d’um empressari, que fa negoci ab l’edició de textes, etc. Però de treballador, no pot negar-se que n’és molt.
A·n Morel-Fatio se’l va convidar per l’Anuari y va excusar-se per carta. Si vols dir-li de nou, pots pensar ab quina alegria seria sempre rebuda aquí la seva colaboració. Y a propòsit; que s’ha publicat la 2ª ed. del vol. del Grundriss que porta la història de la literatura catalana per en Morel Fatio? En Montoliu, que ha tornat de Halle y s’estarà aquí un mes, diu que sí, però jo no he vist que ningú ne parlés y havia sentit a dir que encara estaba en preparació.
De les Constitucions confesso que me havia descuydat. Ara vaig parlar-ne ab en Lluís Bruguera, però va dir-me que era cosa d’en Flaquer; sembla que ara fan anar escasos els exemplars. De totes maneres va prometre’ns gestionar-ho. Lo de les Costums ho he dit 50 vegades al Sr. Nadal. Ja ho veuré.
Per cert que la Revista me té amohinat. A ca l’Horta no s’hi volen posar fins a tenir tot l’original y aquest no s’acaba may de recullir. A·n Miret li vaig demanar un article y may me’l dóna. En Puig encara no ha tornat les probes del seu d'Empúries. Mossèn Serra no dona lo seu, y d’allò de Tarragona d’en Nicolau, que seria tan oportú y ens vindria molt bé, no en sabem res. Ho has preguntat a casa teva? L’Alòs tampoch m’envia lo de l'Arnau de Vilanova y en Ki-Ko no acaba may de copiar un inventari que hi destinava. Jo tingués més temps, haguera engiponat alguna cosa, pero no puch: per donar a·n Massó un treball, casi tot de còpia, que li havia promès fa la mar de temps, que n’he passat de temps! Y li he entretingut les probes, fins a dar-me vergonya y encara no n’estich llest. He tingut també d’imprimir la meva tesis de doctorat, ab grans presses sense poder-la corretgir. Y imagina la poca gràcia que em fa veure imprès un treball d’aprenent, fet en 1907. Me’n dono vergonya d’ensenyar-lo a ningú.
Y és que la vida de l’Institut ho absorbeix tot. Y posa-hi al demunt les classes, que em costen tant de preparar. T’asseguro que ja començo a estar-ne cansat d’això de fer tot el dia de recader, apretant a les impremtes y als autors, fent una feyna ingrata; naturalment que m’aguant y m’anima el pensar que es fa feyna útil y que cada llibre que surt és una nova glòria per a la nostra llengua. Però un altre any, no sé si el resistiré, perquè em representa el no fer altra cosa y el sacrificar per molt temps totes les meves ilusions d’estudi. Jo pensó que aviat, dintre mes y mig, sortirà l’Anuari, que no crech sigui inferior als anteriors; serà ja el tercer y això ja és alguna cosa. El llibre del meu pare, corre poch per culpa meva. La correcció de probes ab el meu pare, només podem fer-la els diumenges. Potser no hi hauran tantes sorpreses com el primer tom, però acabarà de donar idea del temps y sobretot, sabrem que fora d’aquells dos volums, será difícil trovar res mes en el s. XIV en el nostre Arxiu. Llàstima que la precipitació ab que va tenir de preparar-se el primer vol., no permetés exposar els documents en una sola sèrie, ab lo que s’haguera pogut fer una numeració correguda en els dos llibres, y hagueren sigut més ordenats. Però les coses hi ha que fer-les com se pugui.
No pots pensar quant t’agraeixo la bondat ab que has rebut les meves observacions, tal vegada inoportunes, però filles del bon desig de què aprofitis quant puguis el temps. Tens raó; y reconech ab arrepentiment de part meva, que jo he sigut un curt de vista en apreciar la teva feyna, prenent per mala orientació, lo que de vegades era desig de complaure y ser útil. En fi; tu ja m’has entès y per lo tant no calen explicacions. Lo que m’ha fet més gràcia és la simfonia que executes sobre els coneguts leit-motivs de les teves falta d’ordre y mètode. Creu-me que no peques pas per aquest cantó, y que jo no crech que sigui mètode, la rutina; per altra part els molt desenfeynats, és natural que siguin ordenats. No faltaria més!
Per anar a dinar, vaig tenir ahir d’interrompre la carta. A la tarde vaig sortir; a la nit hi havia concert a l’Orfeó y per fi, avuy, dilluns, al vespre, reprench el fil per a terminar aquesta carta. Ja coneixeràs el resultat de les eleccions: gràcies a ell la situació d’en Prat será molt més desembraçada a la Diputació y podrá seguir la seva tasca cultural. Y creu que és fecunda.
Vaig parlar ab en Miret de la Col. Moreau. Ell té copiats casi tots els docs. que valguin la pena; no pots pensar quina fura és y ha sigut. Per això creu que lo millor que pots fer per a treballar sense por de repetir feyna, és ficart-te en els flosculi d’en Pujades, que sols han sigut desflorats per en Beer y algú més, que va furgar els papers d’en Marca; tenen molt mala lletra y això n’és la causa. Ara, entre els papers Moreau diu que per a estudi de dret hi ha bastants docs., alguns extractats en el cap d’amunt, però diu que ha sigut tot molt explotat.
L’altre dia vaig parlar molt ab els Matheu, y Na Núria va estar molt expressiva parlant de tu. Què vols per ella?
Adéu. Sabs que t’estima de debó ton afectíssim amic,
Arxiu Particular Ferran Valls i Taberner, L-429/11.



[Nº 13]. Carta de Jordi Rubió i Balaguer a Ferran Valls i Taberner
[Institut d'Estudis Catalans. Palau de la Diputació. Barcelona]
c. 1912
Amich Ferran: he anat a la impremta a dur les probes. He vist que anaven a acabar la revista sense posar-hi lo d'en Moliné ni lo de l'Alòs. M'he enfadat y compondran de nou (lo de la màquina espatllada és una bola) alguns docs. de l'Arnau y lo d'en Moliné per a sortir-ne d'un cop. Com que tu tens l'original convé que demà matí hi passis, y després vinguis a explicar-nos lo qui hagi. Però sigues ferm en no permetre que ens estafin lo d'en Moliné. Ho hem de matar aquest número.
Escrich volant.
Teu
Jordi
Arxiu Particular Ferran Valls i Taberner, L-711/s. d.



[Nº 14]. Carta de Jordi Rubió i Balaguer a Ferran Valls i Taberner
[Institut d'Estudis Catalans. Palau de la Diputació. Barcelona]
c. 1912
Amich Ferran: en Miquel i Planas m'ha dit que si volies fer una tirada a part en paper ordinari de lo d'en Canals de la Revista, ell regalaria el paper japó per a tirar-ne alguns, mentres se li'n regalés un exemplar.
Si·t sembla bé, tu mateix dóna l'orde a l'impremta y avisa-m'ho per dir-ho a·n Miquel. Jo avuy he dut corretgides les probes que tenia.
Qu s'ha de fer portada per l'article de l'Abadal?
L'han feta ells?
Teu afectíssim
Jordi
Arxiu Particular Ferran Valls i Taberner, L-710/s. d.



[Nº 15]. Carta de Jordi Rubió i Balaguer a Ramon d'Abadal i de Vinyals
Barcelona, 24 març 1912
Mr. R. d'Abadal
2, rue Lépold Robert
París XIVe France
Molt estimat amich: primer de tot perdona lo de les Partides. Jo soc flach de memòria y, en aquest cas, més de lo que em creya. T'ho vaig preguntar sense haver-me enterat abans de si no les teníem, y sols perquè així m'ho semblava. Encara no ho he mirat, perquè estich segur de lo que dius y deuen ser endreçades al seu lloc.
Jo sortiré de Barna el 15 'abril, dilluns, al matí. Arribaré, donchs, a París, dimars a les 9, si no m'erro. Allí ens veurem y passarem plegats dos dies. El 17 al vespre marxaré cap a Hamburg.
Molt t'agraeixo les combinacions que fas per a què jo tingui l'alegria de trobar-te a París. Sento que per culpa meva tinguis d'abreviar l'estada a Londres.
Adéu y a reveure. Una abraçada del teu bon amich
Jordi
Arxiu Abadal Pradell, correspondència de 1912



[Nº 16]. Tarja postal de Jordi Rubió i Balaguer a Ramon d’Abadal i de Vinyals
Colònia, 18 abril 1912
Mr. R. d’Abadal
2 rue Léopold Robert
Paris (Frankreich)
Estimat amic: reb un saludo anyorat que t’envio des de aquí. Creu que et trobo molt a faltar, y que penso ab terror què faré d’aquí (les 7) a les 11 de la nit, que tinch d’esperar el tren. Y l’alemany és una cosa endiablada. Qui m’ha fet ficar en aquets bullits! El viatge molt feliç y sense cap dificultat. Gràcies per tot y una estreta abraçada del teu afectíssim
Jordi
Fa 24 hores ens despedíem a Trocadero!
Arxiu Abadal Pradell, Correspondència de 1912.



[Nº 17]. Carta de Jordi Rubió i Balaguer a Ferran Valls i Taberner
[Institut d'Estudis Catalans. Palau de la Diputació. Barcelona]
3 juliol 1917
Estimat amic: mil carinyoses felicitacions per el teu lleonet, que mai mereixerà tant bé el nom de cachorro. T'has portat com un home, i estic content de què hagis procreat en benefici de la nostra colla del gran 33, plena de solters i perillant morir.
Felicita també a la teva esposa i als teus pares i germans.
Comprenc la teva alegria, i sento distreure't un moment de la contemplació de l'hereu, per a demanar-te que·t dediquis un moment a les proves dels Estudis. Si envies una pàgina, podran tirar lo del meu pare, i convé per al tiratge apart.
Diràs que t'escric interessadament… Ja em coneixes, i sabs que tot lo teu m'interessa com dels meus pròxims més estimats.
Adéu. Una abraçada d'en
Jordi
Arxiu Particular Ferran Valls Taberner, L136/17



[Nº 18]. Carta de Jordi Rubió i Balaguer a Ramon d’Abadal i de Vinyals
1918 (sin fecha específica)
Amic Abadal: t’envio els llibres demanats. No tinc exemplars de la meva infeliç tesi, més que·meu que et deixo, ja que t’empenyes en veure’l.
Del discurs del meu pare també t’envio el meu exemplar. M’ha dit que ja te’n donaria un.
Teu afectíssim
Jordi
Arxiu Abadal Pradell, correspondència de 1918.



[Nº 19]. Tarja postal de Jordi Rubió i Balaguer a Ramon d’Abadal i de Vinyals
[Jordi Rubió. Claris, 7]
Abril 1919
Moltes felicitacions per la pubilla i bones festes!
Arxiu Abadal Pradell, Correspondència de 1919.



[Nº 20]. Nota de Jordi Rubió i Balaguer a Ramon d’Abadal i de Vinyals
[Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Palau de la Diputació]
Novembre 1919
Sr. D. R[amon] d’Abadal
Molt estimat Senyor: d’ordre del Sr. President que acaben de comunicar-nos ara mateix, el Patronat de la Biblioteca de Catalunya es reunirá demà dimars, a les 7 de la tarda, al local de l’Institut.
Sóc de V. a. s. s.
Jordi Rubió
Arxiu Abadal Pradell, Correspondència de 1919



[Nº 21]. Nota de Jordi Rubió i Balaguer a Ramon d’Abadal i de Vinyals
[Institut d'Estudis Catalans. Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Palau de la Diputació]
21 novembre 1919
S. D. Ramon d'Abadal
Estimat amic: d'ordre del S. Vallès demà, dissabte, a les 6 1/2, es reunirà, a l'Institut, el Patronat de la Biblioteca. Espero que no hi faltis.
Teu afectíssim
Jordi Rubió
Arxiu Abadal Pradell, Correspondència de 1919



[Nº 22]. Nota de Jordi Rubió i Balaguer a Ramon d'Abadal i de Vinyals
Barcelona, 1 desembre 1919
Caríssim amic: no m'atraveixo a pregar-te que vinguis, tant recent encara la gran desgràcia que has tingut. Sento també molt que el meu condol l'hagis de rebre en una convocatòria oficinesca. No per això és menys sincer. Si pots venir, t'ho estimarà molt el teu afectissim
Jordi Rubió
Arxiu Abadal Pradell, Correspondència de 1919



[Nº 23]. Carta de Jordi Rubió i Balaguer a Ramon d’Abadal i de Vinyals
[Biblioteca de Cataluña. Palacio de la Diputación. Barcelona]
6 gener 1929
Caríssim amic: pots enviar-me més original de lo d'En Kehr?
Bon any nou desitja, a tu i als teus, ton amic
Jordi Rubió
Arxiu Abadal Pradell, Correspondència de 1929



[Nº 24]. Carta de Jordi Rubió i Balaguer a Ramon d'Abadal i de Vinyals
[Biblioteca Central. Palacio de la Diputación. Barcelona]
31 juliol 1929
Caríssim amic: quan podràs enviar-me més original de la teva traducció d'En Kher? Ja tinc articles a l'impremta per a l'altre nº dels Estudis i convé no deixar-la dormir.
No sé on ets, però t'escric a casa teva. D'una manera o altra t'arribaran les meves noves.
Bon estiu et desitja el teu amic i company
Jordi Rubió
Arxiu Abadal Pradell, Correspondència de 1929



[Nº 25]. Carta de Jordi Rubió i Balaguer a Ramon d’Abadal i de Vinyals
[Biblioteca Central. Palacio de la Diputación. Barcelona]
9 de agost 1929
Amic Abadal: t’envio les proves dels fulls tirats de la teva traducció perquè hi facis la revisió que em deies.
He rebut el teu original, ja és a l’impremta. L’apèndix, si et sembla, el deixaren per al nº pròxim.
Adéu i bon estiu! Per ací, la pluja ens tempera la calor. Ja parlaré a l’Alòs del que em dius. Està malalt i xafat, y em preocupa. Una abraçada del teu amic
Jordi Rubió
Arxiu Abadal Pradell, correspondència de 1929.



[Nº 26]. Carta de Jordi Rubió i Balaguer a Ramon d’Abadal i de Vinyals
[Biblioteca Central. Palacio de la Diputación. Barcelona]
27 gener 1930
Estimat amic: fa temps que tens unes fotocòpies del segon del Dotzè. El P. Martí de Barcelona les necessita consultar. Pots tornar-les? Ja les tornaràs a tenir després, si les necessites. Penso que són el folis 238 a 264 i 267 a 375. No sé si les que hi ha entremig també les tens tu.
Perdona. Teu, bon company
Jordi Rubió
Arxiu Abadal Pradell, correspondència de 1930.



[Nº 27]. Carta de Jordi Rubió i Balaguer a Ramon d’Abadal i de Vinyals
[Biblioteca de Cataluña. Palacio de la Diputación. Barcelona].
5 abril 1930
Estimat amic: per fi puc fer-te a mans el fragment del precepte famós. Gràcies a Déu, podràs desfer l’entuerto.
Teu, bon amic
Jordi Rubió
Ja veuràs que un arxiver vell l’havia declarat inútil.
Arxiu Abadal Pradell, Correspondència de 1930.



[Nº 28]. Carta de Jordi Rubió i Balaguer a Ramon d’Abadal i de Vinyals
[Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Catalunya. Palau de la Diputació. Barcelona]
11 febrer 1931
Estimat amic: per fi ha sortit el nº dels Estudis. La impremta em fa consumir. Caldria que hi passessis per resoldre lo del tiratge a part. Tenen una gran quantitat de material entretingut per culpa d’ell i voldrien poder-ne disposar. El Sr. Patxot ne paga 25 extrets si no m’erro. Revisa el que calgui i dona ordre de tirar, tenint-me al corrent, si fas el favor.
Fa un segle que no et veig. Esteu tots bons? Bons records del teu amic
Jordi Rubió
Arxiu Abadal Pradell, Correspondència de 1931.



[Nº 29]. Carta de Jordi Rubió i Balaguer a Ramon d’Abadal i de Vinyals
[Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Catalunya. Palau de la Diputació. Barcelona]
7 març 1931
Estimat Ramonet: el Sr. Sala i Molas, de Vich, ha demanat el Halphen que tu tens (Lotari i Lluís V). Pots entregar-lo per 48 hores al portador? Jo crec que una altra vegada·t vàrem demanar igual. Deu estar fent un mamotret inútil, però hem de complaure’l.
Gràcies. Ja penses en les proves de l’Ateneu? Ahir hi vaig ser i me’n preguntares si·n sabia res.
Adéu. Teu afectíssim
Jordi Rubió
Arxiu Abadal Pradell, Correspondència de 1931.



[Nº 30]. Carta de Jordi Rubió i Balaguer a Ferran Valls i Taberner
[Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Catalunya. Palau de la Diputació. Barcelona]
19 febrer 1931
Estimat Ferran: el Sr. Patxot m’ha dit que tu tens l’article de M. Flach, que·s podría donar als Estudis. Si me’ls vols entregar amb les instruccions que calguin, potser aniria en el nº que tenim en prensa.
Adéu. Desitjo tenir bones notícies del teu pare. Records del teu amic
Jordi Rubió
Arxiu Particular Ferran Valls i Taberner, L-322/31.



[Nº 31]. Carta de Jordi Rubió i Balaguer a Ramon d’Abadal i de Vinyals
[Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Catalunya. Palau de la Diputació. Barcelona]
8 març 1931
Estimat amic: a l’impremta tenen pressa, com pots veure. Ja han enllestit les correccions que tu vas fer. Falta sols l’índex, que no trigaran a enviar. Si vols donar-hi un cop d’ull i tornar-m’ho, ho farem tirar. Se’n fan 125 exemplars, 25 dels quals serán per tu.
També·t retorno el llibre que ja ha acabat de mirar el Sr. Sala.
Adéu. Teu, bon amic
Jordi Rubió
Arxiu Abadal Pradell, Correspondència de 1931.



[Nº 32]. Carta de Jordi Rubió i Balaguer a Ferran Valls i Taberner
[Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Catalunya. Palau de la Diputació. Barcelona]
19 setembre 1931
Estimat amic: suposo les proves dels Estudis en poder teu. En Pau Vila m’escriu des de París dient que parlà amb tu de fer anuncis de les classes dels Estudis, però que ara recorda que, per la seva presidència del Centre, té una dificultat d’horari i que necesita els dilluns de 8 a 9, per a Evolució i localització de les indústries catalanes i dimecres i divendres, a la mateixa hora, per a Geografia de Catalunya. Quedes, doncs, assabentat. Jo desitjo que se’m respectin els dies i hores de l’any passat, també de 8 a 9, dilluns, dimecres i divendres.
Adeu. Teu bon amic
Jordi Rubió
Arxiu Particular Ferran Valls i Taberner, L-433/31.



[Nº 33]. Carta de Jordi Rubió i Balaguer a Ferran Valls i Taberner
7 febrer 1933
Sr. F. Valls Taberner
Estimat amic: no per ja temuda de temps, la notícia de la mort del teu bon pare ha deixat d’impressionar-me. El recordo tant dels dies del Col·legi i d’algun cop que jo havia estat a casa teva!.
He estat gripat uns dies, avui pot dir-se que és el primer que vinc a la Biblioteca i no he pogut deixar-la per anar a acompañar-te en l’enterrament. Excusa’m i creu que t’he tingut ben present en l’hora que es feia.
Et prego que expressis el meu condol a la teva mare i als teus germans. S’uneix a les teves oracions el teu vell amic i company
Jordi Rubió
Arxiu Particular Ferran Valls i Taberner, L-530/33.



[Nº 34]. Carta de Jordi Rubió i Balaguer a Ferran Valls i Taberner
[Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Catalunya. Barcelona. Palau de la Diputació]
22 febrer 1933
Estimat Ferran: la Sta. bibliotecària va anar a veure el teu germà i han quedat d’acord per a començar a treballar a primer de mes. M’agradaria que quedés content d’ella.
Creu que admiro la teva energia i serenitat. No sé pas com pots fer oposicions enmig de la commoció que t’haurà produït la mort del teu pare i el tràngol que t’haurà dur. Estic segur que ho tens molt bé i que hauràs guanyat una batalla més en la teva vida, sempre tan plena.
He tingut malalts a casa durant tres setmanes i això m’ho ha enredat tot. Ara començo altra vegada a normalitzar-me.
Adéu i que et vagi bé. Saps que t’estima ton amic de sempre
Jordi
Arxiu Particular Ferran Valls i Taberner, L-501/33.

[Recibido el 13 de julio de 2018].





Nota bene:
Si necesita algún tipo de información referente al artículo póngase en contacto con el email suministrado por el autor del artículo al principio del mismo.
REVISTA EUROPEA DE HISTORIA DE LAS IDEAS POLÍTICAS Y DE LAS INSTITUCIONES PÚBLICAS es una revista académica, editada y mantenida por Revistasdederecho.com. La revista dejó de depender de la Universidad de Málaga en noviembre de 2013 y de www.eumed.com en noviembre de 2020, fecha en la que se conformó www.revistasdederecho.com. Para cualquier comunicación, envíe un mensaje a mjpelaez@uma.es, seghiri@uma.es o info@revistasdederecho.com.